Consells per a Sant Jordi

Quim Monzó afirmava que el món ha aconseguit que el dia de Sant Jordi gent que no llegeix ni un llibre en tot l’any almenys en compri un encara que després potser tampoc no el llegeixi. Amb la intenció que això no succeeixi i no us convertiu en un dels milers de consumidors que aquest dia compreu un llibre que no llegireu, hi ha unes pautes que poden ajudar a triar el llibre correcte tant si és per a un mateix com si és per regalar-lo. Si no sou lector habitual, oblideu-vos de comprar novel·la, el vostre tarannà no és de llegir un llibre que explica una història que no us ve ni us va, malgrat que sigui a totes les parades i tingui un premi literari que us sona. Tampoc no us deixeu portar per les novetats, us sentireu envaïts per l’angoixa de triar entre milers de nous llibres. Practiqueu el pragmatisme. Encara que no ho ha- gueu fet mai, si combregueu amb el fet que “la multitud és sempre vora la violència. Però és la soledat que es considera un càstig”, podeu atansar-vos a la poesia amb Animal de bosc, de Joan Margarit, i gaudir en qualsevol estona lliure de les meravelles que hi ha a dins. Si teniu curiositat i us agrada guanyar tots els debats lingüístics de sobretaula, no dubteu: En nom de Punkpeu Fabra, d’Aida Roca, i si, a més a més, voleu fer país, Clava-la, de Maria Cucurull. Si voleu continuar fent país, teniu 100 coses que has de saber sobre Andorra, ara en castellà per regalar als forasters. Si sou poc de lectura però us agraden els viatges, Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera, amb l’incentiu que una part dels beneficis van al territori on estan ambientats. Si sou dels qui voleu opinar amb fonament i no deixar-vos portar per la tendència de la humanitat al dramatisme, no oblideu Factfulness, de Hans Rosling, una eminència de l’anàlisi i la divulgació. I si de tota manera, voleu provar amb una novel·la acabada de sortir del forn i presentada amb els clàssics adjectius de radiant, profunda i commovedora, Fortuna, d’Hernán Díaz, per fer la contra al Monzó.