Treball i més treball

Demanava ahir el nou síndic general, Carles Enseñat, evitar que els projectes de llei es converteixin en urgents perquè “quan eren importants ningú treballava en ells”. Una reflexió interessant perquè l’Estat, i en especial l’Estat del benestar, es fonamenta especialment en la planificació i no pas en la improvisació o la gestió de crisi. El sistema sanitari existeix com un element preventiu per no haver de córrer quan apareix una malaltia. Tenim un sistema de pensions que planifica l’arribada de les persones a l’últim tram de la seva vida. Tenim un cos de policia no perquè actuï quan sigui necessari –quelcom que és una obvietat–, sinó per estar preparats quan aquest hagi d’actuar. L’Estat del benestar vol, en realitat, avançar-se a les desigualtats més que combatre-les. Malauradament, el càlcul electoral acostuma a moure les temàtiques de l’agenda pública sobre la base dels interessos dels partits. Es fa a Andorra i a tot el món. No va ser una casualitat que la llei que aturava la construcció i encomanava un estudi de càrrega als comuns es presentés en el debat d’orientació política, el darrer abans de les eleccions.

És de justícia reconèixer que una pandèmia no es pot planificar. Però crec que la ciutadania ja no compra aquell argument de “vam estar dos anys aturats”. En qualsevol cas, Enseñat va deixar clares les temàtiques que han de centrar els propers quatre anys: l’habitatge, la CASS, el SAAS i la Unió Europea. Molt probablement s’haurà d’afegir la qüestió de la despenalització de l’avortament. En tot cas, aquestes qüestions requereixen, pel seu impacte, argumentacions molt més profundes, reflexionades i treballades que no pas un argumentari de partit que calculi vots. De ben segur que apareixeran altres temes que captaran tota l’atenció durant setmanes. Però l’aparició estel·lar d’aquestes qüestions no pot implicar menys treball en allò que sabem que s’ha de fer segur.

* Marc Romero, periodista