Volem ser feliços

Tots volem ser feliços, les nostres metes, les nostres expectatives de vida són per arribar a la felicitat. Les decisions que prenem, les nostres activitats, les apuntem cap al mateix objectiu. El nostre destí és aquest i ens passem la vida fent tombs per arribar-hi. Volem ser feliços com sigui, molts pensen que com en els contes, al final de l’arc de Sant Martí es troba una olla plena de monedes d’or per solucionar tots els nostres problemes.

Per contra, la felicitat no rau a anar i buscar-la i sempre romandre-hi. D’aquesta manera la recerca serà eterna, molt cansada i insatisfeta. Perquè avui soc feliç amb alguna cosa, però demà requereixo un altre estímul per continuar-ho sent. La cerca es pot tornar fatigosa si estem esperançats que la felicitat la trobarem en el viatge dels somnis.

També és un engany pensar que tenint més poder o diners seré feliç. Ni el poder ni els diners ens donen la felicitat. Molts tenen tot allò material inimaginable, i com el conte, pensen que en tenir l’olla d’or al final de l’arc de Sant Martí seran summament feliços, els problemes desapareixeran i tot quedarà resolt. Curiosament per a molts d’ells, la seva vida és plena de disgustos; els avatars de la vida els omplen de sorpreses, de llums i ombres, i no tenen les eines necessàries per prendre solucions.

Segons el prestigiós psiquiatre Enric Rojas, el nucli de la felicitat es troba en la realització personal, que es concreta en dos segments: 1) Haver-se trobat a si mateix, és a dir, tenir una personalitat sòlida amb què un es troba a si mateix; 2) Tenir un projecte de vida. És a dir, abans que res cal conèixer-se molt bé, conèixer totes les qualitats i limitacions que un té i saber cap on dirigir-se, amb un projecte de vida atractiu, molt personal, diferent del de l’amic, del veí, ple d’il·lusió, per anar-ho fent dia amb dia, moment a moment; planejar el demà, amb gran optimisme, tenint sempre objectius clars i molt concrets; donant un rumb estable a la vida mateixa.