La mola del Tristet

Quan no tinc gaire temps per anar a caminar muntanya amunt però vull fer els 6 o 7 quilòmetres diaris recomanats pel cardiòleg, surto de casa i vaig fins a Molleres o, si compto amb uns quants minuts més, allargo fins a la depuradora de Canillo, abans de fer mitja volta. Cada cop que passo sota el pont nou de Molleres no puc estar-me de considerar el queixal que fa la carretera a l’altura d’una construcció que queda per sota, gairebé tocant al riu, el llosat de la qual comença a marcar ruïna des de ja fa temps. Per la ubicació i estructura, tot fa pensar que es tracta d’un molí. Aprofitant que el passat dia de Sant Jordi vaig coincidir amb la Francina Pons Pifarré, autora del magnífic llibre Moles i molins fariners d’Andorra, no vaig poder-me estar de demanar-li si es tractava d’alguna de les moles referenciades.

- I tant!

Tot seguit vam obrir el llibre. El va fullejar i me’n va mostrar la pàgina 88. Em va ensenyar dues fotografies:

- Em parles d’aquesta?

Efectivament, ho era.

He de reconèixer que, si bé havia fullejat el llibre i n’havia llegit algun article, més aviat n’havia mirat les fotografies, intentant reconèixer algun edifici. Pendent de lectura...

- És la mola del Tristet. Ara, de Govern.

Em va explicar més extensament el que en relata: és del Govern des del 1987!

No puc no demanar públicament com és que, si la mola i els terrenys adjacents van ser expropiats per fer passar la carretera vers la depuradora de Canillo, el traçat d’aquesta es va idear, justament, per damunt de l’edifici. Però encara més extravagant: com és que, en el moment de dur les obres a terme, es va optar per fer un queixal enmig de la carretera per mantenir la mola?

Cal suposar que va ser perquè es va considerar que es tractava d’un tros de patrimoni cultural que calia preservar.

Si és així, demano: com és que ara es deixa abandonat?

Volen que el llosat s’enfonsi?

S’espera que s’esfondri per eliminar el queixal?