Fi de l'emergència global

Tot i l’encara presència de la covid i la possibilitat de noves variants, l’Organització Mundial de la Salut ha anunciat la fi de l’emergència sanitària global. Durant el confinament, tots anhelaven la notícia i ara ha passat força desapercebuda, després de molts mesos de represa total de l’activitat social.

En plena pandèmia, semblava que la resiliència ens faria canviar, que res seria igual que abans del confinament. Fins i tot, en alguns moments pensàvem que aprendríem algunes lliçons i que certes qüestions millorarien. Ha estat realment així? Què ha canviat? De ben segur que la crisi sanitària ha modificat algun comportament, però molt probablement els aspectes que han variat no són tan positius com s’espe­rava.

En l’àmbit global, els països encara s’estan recuperant de les despeses per fer front a la pandèmia. Ha quedat ben clar que les relacions entre els estats no han millorat com desitjaríem, posant de manifest les encara ben presents desigualtats. Vull creure que, encara que de forma insuficient, ha augmentat la consciència dels estats en la necessitat d’augmentar els pressupostos en sanitat. Aquests són només alguns exemples dels molts reptes globals.

Amb relació al comportament de les persones, potser ens hem tornat més resilients, però els canvis també han estat més minsos dels que alguns preveien. Per posar un exemple, la mobilitat era un dels reptes que semblava que la pandèmia havia d’ajudar a reconduir, però ha quedat ben clar que els desplaçaments no s’han reduït. Un cop represa la normalitat, la gent ha continuat viatjant i ha seguit les seves activitats habituals, i l’augment del teletreball no ha comportat una reducció significativa de la mobilitat.

Possiblement, caldrà més temps per veure quins són els efectes reals de la pandèmia en aquesta etapa de la història. Però mentrestant m’atreviria a dir que la pandèmia no ens ha deixat cap lliçó apresa i queden molts reptes per resoldre.e