Personatges (XXVI)

El carismàtic general Charles de Gaulle va dir en una ocasió que els francesos només sabien fer les reformes a través de la revolució. Així sembla confirmar-se amb l’esclat social desfermat al país veí produït per la pujada de l’edat de jubilació de 62 a 64 anys.

Encara que amb 64 anys no es pot jubilar pràcticament ningú a Europa, els francesos consideren que aquest increment és injust i inacceptable. Tant és així que han sortit al carrer de forma massiva per protestar contra aquesta decisió. Com a antecedent cal recordar que la revolta de les armilles grogues l’any 2018 va aconseguir que el govern francès retirés una pujada del combustible que semblava irreversible.

Des d’un punt de vista objectiu, la mesura decretada pel president, Emmanuel Macron, sembla indiscutible: l’envelliment de la població i l’increment de la despesa pública fins al 59% del PIB comportarà una càrrega fiscal insuportable o bé una retallada inevitable de les prestacions. De fet, mentre que el 1960 hi havia quatre treballadors per cada jubilat, ara la xifra és inferior a 1,7.

Però tot això no és suficient per a la gran majoria dels francesos. Encara que en el programa electoral de l’actual president figurava aquesta proposta (de fet, ell plantejava 65 anys) i que per tant els votants de la seva candidatura sabien que la intentaria aprovar, sembla que els nostres veïns no volen renunciar a cap dret dels aconseguits, sense tenir en compte la situació que es trobaran les futures generacions.

No cal dir que aquesta reacció ha provocat un creixement exponencial dels extrems de l’arc polític, deixant el president en una situació política crítica i sense suport social.

És França ingovernable? El mateix Charles de Gaulle va dir que sí, en ocasió d’un discurs davant els diputats de l’Assemblea Nacional, quan es va preguntar retòricament com es podia dirigir un país que tenia 365 varietats de formatges reconegudes oficialment.