Des de l'anonimat

Des de l’anonimat és molt fàcil escriure i criticar, fer comentaris despectius, dir bajanades més grans les unes que les altres o parlar sense coneixement de causa. Des de l’anonimat, amb una alta capa de protecció, no costa ser destructiu ja que tenim la sensació que no hi ha censura i que diguem el que diguem estarem protegits, i llavors desapareix la por de poder tenir problemes, ser perseguit per les nostres paraules o fins i tot ser condemnat si finalment es determina que hi ha hagut difamació. Farà ara uns quants anys vaig escriure un article en aquest mateix diari sobre els comentaris que fan els lectors a les publicacions digitals (i no pas només del Diari d’Andorra, ja que molts mitjans de comunicació permeten que els usuaris puguin comentar lliurement les notícies publicades), i aquest escrit va ser, com no pot ser d’una altra manera, dels més comentats de la setmana. I veig que les coses no han millorat, tot el contrari, ja que la major part dels comentaris que puc llegir cada dia són tot un festival i sovint són esgarrifadors (tot i que existeix un primer filtre que fa el mitjà de comunicació per evitar que es publiquin comentaris que puguin portar a denúncia). A veure qui la diu més grossa, qui més es posa en l’àmbit personal o familiar de la persona objecte de l’article o qui opina lliurement sense saber quina és la realitat dels fets que narra la notícia. I m’agradaria saber si aquests comentaris es farien igualment i amb les mateixes paraules si la persona hagués de posar el seu nom i cognoms reals en el moment d’enviar-lo. Segurament, si hi hagués aquesta obligació, els comentaris que podríem llegir serien de més qualitat, i no tan enfocats a la crítica fàcil. En efecte, tal com funciona ara podem parlar d’actituds covardes, ja que darrere de l’anonimat podem dir el que volem i com volem, sense por a represàlies o conseqüències, i el que diem, a més, no gosaríem mai dir-ho directament a la persona.