Addicció i videojocs

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’addicció com “una malaltia física i psicoemocional associada a una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació”. Les addiccions, que poden ser lligades a substàncies (alcohol, tabac i drogues, per citar-ne les més conegudes) o derivades de trastorns del comportament (sexe, joc, noves tecnologies, etcètera) provoquen, en les persones que afecten, dependència, pèrdua de control, problemes de conducta i deteriorament de la salut física, psíquica i de les relacions amb el seu entorn. Amb l’evolució que han experimentat aquests darrers anys les noves tecnologies, la presència cada vegada més important que tenen en les nostres vides i sobretot la facilitat relativa per accedir-hi, s’han disparat els problemes lligats a la seva utilització, fins al punt que l’OMS va oficialitzar fa relativament poc com a patologia l’addicció als videojocs. Segons una enquesta recent de l’Unicef sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència, prop del 60% dels adolescents andorrans juguen setmanalment als videojocs, i si de mitjana hi dediquen unes 10 hores setmanals, un 8% d’ells ho fan durant més de 30 hores. Unes altres dades preocupants són que la meitat dels adolescents juguen a jocs no destinats a la seva edat (es tracta de jocs prohibits a menors de 18 anys) i que una tercera part hi destina a més diners mensuals. L’enquesta conclou que per al 20% dels adolescents, l’ús de videojocs podria suposar un problema, i que un 3,1% d’aquests podrien presentar símptomes d’una possible addicció. I si a Andorra aquestes addiccions passen de moment desapercebudes (ja que no disposem de dades reals), estic convençut que seguim la tendència dels països del nostre entorn (on han augmentat de forma substancial aquests darrers anys). Cal doncs actuar ràpidament si volem frenar-ne el nombre, començant per un control més rigorós de la utilització dels videojocs per part dels nostres adolescents.