Vida independent

Evitar la institucionalització no desitjada de les persones amb diversitat funcional hauria de ser contemplat al nostre país i el seu dret a decidir, un fet que es recull no només a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides, Convenció que fou firmada per part d’Andorra el 27 d’abril del 2007, ratificada el 10 d’octubre del 2013 entrant en vigor el 10 d’abril del 2014 on, entre altres, la Convenció en el preàmbul reconeix la importància de les normes uniformes sobre la igualtat així com la seva autonomia i independència individual, inclosa la llibertat per part de les persones amb discapacitat a prendre les seves pròpies decisions. Podem endinsar-nos més enllà i remuntar-nos 30 anys enrere quan fou aprovada sobiranament la nostra Constitució, la qual en l’Article 1.2 proclama com a principis inspiradors de l’Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona.

Això no vol dir que les institucions siguin dolentes, però sí que haurien de deixar de tenir la imatge d’aparcament de persones amb un caire tan assistencial, s’hauria de poder modificar la cartera de recursos i serveis que s’ofereix a les persones amb diversitat funcional perquè el model estigui basat en les necessitats i les metes de la persona i amb un model més individualitzat, creant un servei d’adequació i personalització de l’habitatge per promoure les formes de vida triades lliurement per la persona amb diversitat funcional, serveis d’habitatges per a aquells que no disposin dels recursos ni dels suports necessaris o que puguin menester un espai i temps d’adaptació, transició i un aprenentatge previ a la vida independent per a la seva total autonomia.

La igualtat d’oportunitats ha de ser contemplada per a totes les persones, independentment de les seves limitacions o capacitats.