Que el món plori quan moris

Acabo de llegir aquest trosset de carta que un pare li va escriure al seu fill: “Quan vas néixer, vas plorar mentre el món s’alegrava. Viu la teva vida de manera que quan moris, el món plori mentre tu t’alegres.”

La idea és simple: si vols que “el món plori quan moris”, has de viure una vida que valgui la pena. Com s’aconsegueix? Per a alguns vol dir acumular riqueses, poder i fama. Però per a la majoria de les persones es tracta d’una cosa molt més profunda i significativa: viure una vida plena d’amor, amistat, aventura i propòsit.

Això vol dir que hem de fer eleccions valentes, seguir els nostres somnis i ser fidels a nosaltres mateixos. Hem d’estimar profundament les nostres famílies i amics, ajudar els que ho necessitin i trobar una manera de crear una diferència positiva al món. En altres paraules, cal viure una vida que tingui un impacte durador i positiu.

Però això no és fàcil. Viure una vida significativa requereix coratge, determinació i sovint sacrifici. Requereix que enfrontem les nostres pors, abracem la incertesa i aprenguem dels nostres errors. Però al final del dia, la recompensa és immensa: una vida plena de sentit i propòsit i la possibilitat de deixar un llegat durador.

I quan arriba el moment de la nostra mort, podem mirar enrere amb alegria i satisfacció, sabent que hem viscut una vida que va valer la pena. I encara que el món plorarà la nostra partida, nosaltres ens alegrarem sabent que hem deixat el nostre propi petit racó del món una mica millor del que el trobem.

Que “el món plori quan moris” és un recordatori poderós que les nostres eleccions i accions tenen conseqüències duradores. Ens recorda que hem de viure amb propòsit, coratge i amor, i que hem d’aprofitar cada moment de la vida que se’ns ha donat. Perquè al final, l’única cosa que realment importa és com hem viscut i com hem afectat els altres.