Comprensió lectora

Durant les darreres setmanes, la premsa s’ha fet ressò dels resultats de l’última avaluació internacional Pirls, l’Estudi internacional del progrés en comprensió lectora. La prova, realitzada entre alumnes de quart de primària de 57 països, ha detectat un retrocés de la comprensió lectora a la majoria dels països que van participar en l’estudi del 2021, revertint la tendència a l’alça de les anteriors avaluacions. L’associació encarregada de la prova atribueix la regressió, molt probablement, a les conseqüències de la pandèmia i del confinament. El tancament de les escoles va afectar, amb tota certesa, el rendiment acadèmic. Ara bé, atribuir tot el causant a la pandèmia potser no s’ajusta a la realitat.

Correspon als responsables de l’educació de cada país analitzar els resultats de l’estudi i determinar les veritables causes dels resultats. Alguns països, com Suècia, acusen altres factors, com ara la digitalització de les escoles, i ja es plantegen la reintroducció dels llibres de text a les aules.

Siguin quins siguin els culpables del retrocés de la comprensió lectora, és molt important que els ministeris encarregats dediaquin esforços per revertir la situació. L’avaluació es realitza en una edat en què els alumnes ja han après a llegir per passar a llegir per aprendre. L’afectació no es limita només a les habilitats lingüístiques, sinó també en l’assoliment d’altres competències ben diferents com poden ser les científiques. Si un alumne no entén el que llegeix tindrà dificultats per desenvolupar altres competències o entendre qüestions del seu voltant.

Amb el pas dels anys, si els ciutadans no tenen una bona comprensió lectora tindran limitacions individuals i poden aparèixer conseqüències en la societat.

Andorra no participa en l’avaluació internacional, però seria molt interessant conèixer el nivell dels nostres estudiants en aquesta competència bàsica per corregir els mals resultats, si s’escau.