Complert

Podríem dir que un dels motors de totes les ciutats són les places d’aparcament. Per molt que promocionin el transport públic, continuem majoritàriament fent servir l’automòbil fins a la porta de l’hotel o segona residència. A casa nostra, ambdues parròquies centrals han gaudit de terrenys per destinar-los a aparcament públic comunal.

Andorra ja no pot comptar amb les places del Fener, i si a això li sumem la pràctica habitual de l’ús dels aparcaments comunals per a esdeveniments tenim com a resultat un dèficit de places en diferents llocs de la capital. Aquest dèficit ha estat cobert per la parròquia veïna, Escaldes-Engordany, amb un nombre d’aparcaments suficients per al centre del país.

Amb l’actual escalada del sector de la construcció, Escaldes-Engordany ha perdut com un degoteig constant aquest gran valor urbanístic. Un punt a favor és la nova construcció del nou aparcament soterrat a la part alta de la parròquia. Preocupant és tota la zona central del Clot d’Emprivat. És en aquesta zona on es concentra el més gran nombre de places d’aparcament a l’aire lliure que inexorablement estem perdent. El comú, sota una bona iniciativa, ha ofert als privats l’entrega de plantes d’aparcament en compensació dels impostos de construcció, iniciativa amb resultats dubtosos, ja que el cost de construcció d’una plaça d’aparcament s’aproxima al preu de venda final, puix així, és poc probable que els privats entrin en aquest bescanvi.

La zona del Clot d’Emprivat encara té possibilitats de construir un altre aparcament soterrat similar a l’actual concessió, Empark, a l’avinguda de les Nacions Unides. Una construcció que portarà a modificar l’actual galeria de serveis i tots els serveis que travessen actualment l’avinguda descontroladament.

És evident que les mesures per pal·liar la manca d’habitatge arriben tard, prevegem doncs, amb temps, la futura crisi de manca de places d’aparcament.