Ni ChatGPT ens salvarà

Tots els bancs centrals d’arreu del món estan augmentant els tipus d’interès al ritme més ràpid des del 1988-89 en un intent desesperat de limitar la inflació. Fins ara no han fet gaire per reduir l’augment dels preus dels aliments, el lloguer i els sous, ja que la demanda continua superant l’oferta. La gent vol viatjar i comprar béns. Els tipus d’interès més alts de la FED buscaven l’objectiu pervers de crear atur per ajudar a reduir la demanda i, per tant, els preus. Però això no ha funcionat. Les empreses continuen contractant a tot arreu. Andorra té el mateix problema de contractació. Aquesta és la paradoxa andorrana: el negoci de la construcció prospera, les torres broten com bolets, però aquestes empreses no tenen on allotjar els seus treballadors. En aquest context, la decisió del govern d’augmentar d’uns mil euros el salari mínim que ha de cobrar el cap de família per poder mudar-se al país reforçarà aquest problema a mesura que l’habitatge s’encareix, fins i tot a la Seu d’Urgell. Occident s’ha obsessionat amb la intel·ligència artificial des que ChatGPT en algunes setmanes s’imposarà com el model que ho canviarà tot, però el debat no hauria de ser amb quina rapidesa augmentarà l’atur amb una economia que creix al ritme de la seva intel·ligència artificial, sinó amb quina rapidesa pot ajudar a pal·liar l’escassetat de mà d’obra. Els EUA i Àsia necessiten urgentment més treballadors estrangers a mesura que la seva població envelleix i disminueix. Els països ja estan competint en els sectors on hi ha més escassetat de mà d’obra, com ara el programari, la sanitat i la construcció. Andorra ha de decidir si vol competir per atraure els millors o contractar els més desesperats. A mesura que cada cop atrau més famílies i empreses riques internacionals per comprar les seves viles, Andorra ha de decidir si el model a seguir és Dubai o Silicon Valley, o alguna cosa intermèdia com París. Ningú dubta que aquesta llei es flexibilitzarà a mesura que empitjori el problema de la contractació. Fins i tot si una recessió provocada per l’augment dels tipus d’interès apareix en els mesos que venen serà de curta durada, ja que la demanda de mà d’obra continuarà fins al 2030.