La categoria del ClàssicAND

El ClàssicAND va posar el punt final diumenge a la seva primera posada en escena com a gran festival de música clàssica i arts escèniques del país. Un objectiu comú de tots els actors implicats (Govern, Andorra Turisme, els comuns d’Andorra la Vella i Ordino i els patrocinadors), al qual se li suma l’ambició, també compartida, de convertir-se en un referent i competir amb els grans festivals ja consolidats d’Europa.

Per als espectadors, amb una ambició més humil, ha estat una meravella poder escoltar en directe Anita Rachvelishvili, una de les mezzos més reconegudes del món, Xavier de Maistre, considerat el millor arpista, o Lise de la Salle, també una de les millors pianistes del moment. A la vegada, constatar com la pianista andorrana Míriam Manubens, la Jove Companyia de Dansa d’Andorra i l’ONCA poden tenir el seu espai entre grans noms mundials, estant a l’altura de tant prestigi i talent.

Al plaer de gaudir de grans artistes i companyies se li han sumat els escenaris del país. Els jardins de l’emblemàtica Radio Andorra (que va acollir el cant per la pau del tenor ucraïnès Valentin Dityuk i la pianista bielorussa Maria Nikitin), la plaça del Consell General i també el vestíbul del Consell (on va sonar la màgia del trompetista Benny Benack III), o fins i tot el Parc Central (des d’on vam fer un viatge cinematogràfic de 30 anys per reviure, a través de l’orquestra Reino de Aragón, la força musical de Jurassic Park), han acabat de magnificar ClàssicAND i de projectar-lo perquè tingui un llarg recorregut.

Com tots els grans projectes, com les novetats que arriben amb força i aposten per portar coses diferents, ClàssicAND no s’ha deslliurat de l’aparició dels crítics. Sempre hi són. Els que aporten visions constructives són benvinguts. Pel que fa als altres, com va dir en una entrevista Joan Anton Rechi –director artístic del Festival-, “primer ves a veure l’espectacle i després opina i critica si vols, no al revés”. Si li han fet cas, indubtablement hauran canviat de parer. La categoria del Clàssic­AND és incontestable i segur que la mantindrà, fins i tot millorarà, a les futures edicions que ja esperem amb candeletes.

*Gema Miguel, Membre de l’executiva de DA