Esport i medi natural

Ara que comença el bon temps –tot i que no ho sembla ja que fa unes setmanes que plou cada dia– comencen les activitats a l’aire lliure: curses de muntanya o de bicicleta, competicions diverses, trials, triat­lons, etcètera. No obstant això, algunes d’aquestes activitats malmeten greument el nostre entorn natural com, per exemple, les que impliquen motos a la muntanya, com ara els 2 Dies de trial de clàssiques que van tenir lloc a Sant Julià de Lòria el cap de setmana passat o el Campionat del Món de trial que també tindrà lloc a la mateixa parròquia a partir de demà i durant tres dies. Estic d’acord, com al·legaran els defensors d’aquestes activitats, que el retorn econòmic de les competicions que es duen a terme és força positiu, ja que atrauen atletes, acompanyants, organitzadors, turisme i consumidors locals, però cal valorar l’impacte mediambiental que poden tenir. Camins destrossats, erosió del sòl, danys a la vegetació, afectació sobre la fauna, restes de senyalització i deixalles que no sempre es recullen de forma escrupolosa, pol·lució sonora i contaminació de l’aire són les conseqüències més importants. Qui no ha intentat passar per un camí de muntanya després que desenes de motos de trial hi hagin circulat? I qui no ha relliscat en el fang si, a més, havia plogut recentment i el corriol era humit? I qui no s’ha creuat amb motos de trial a la muntanya en senders estrets i ha hagut de respirar els gasos o s’ha hagut d’apartar de sobte per tal de no ser atropellat? Em focalitzo en les motos, però podria parlar de qualsevol activitat esportiva multitudinària que es desenvolupa en entorns naturals, ja que totes malmeten poc o molt l’ecosistema del lloc on es desenvolupen. Jo, personalment, diumenge passat vaig optar per anar per camins i corriols entre Auvinyà i Aixirivall, i a més d’observar les destrosses ocasionades per les motos no em vaig sentir segur en cap moment; fins i tot alguns em van fer sentir que molestava.