L'espiritualitat (II)

Juan Fernando Gómez Ramírez, pediatre i professor de pediatria, va exposar en una ponència magistral sobre el desenvolupament i enfortiment de la persona humana quatre aspectes fonamentals pel que fa als infants: el físic, l’afectiu, el social i l’espiritual.

La dimensió espiritual fa referència a aquells aspectes de la vida humana relacionats amb experiències que transcendeixen els fenòmens sensorials. Aquest aspecte espiritual de la vida es pot considerar com a element que aglutina els aspectes físic, psicològic i social de la persona; relaciona l’individu amb el món, dona un significat i sentit a l’existència, i estableix un pont comú entre les persones.

El camí cap a l’espiritualitat és el descobriment d’un mateix. Un desig de trobar sentit a la vida i viure-la en profunditat. Tot sovint l’espiritualitat es relaciona amb la religió, però l’espiritualitat no és exclusiva de ningú i es troba al marge d’ideologies, ja siguin religioses o materialistes, i va molt més enllà, ja que es mou en la dimensió de les vivències i no pas en les creences ideològiques.

Amb l’ajuda de les ciències empíriques l’home ha fet moltes voltes al voltant seu, però sense entrar mai en si mateix. Fa molts anys Dag Hammarskjöld va remarcar, entre altres: “Hem conquerit l’univers sideral, però hem estat incapaços de conèixer-nos a nosaltres mateixos.”

L’opció d’educar espiritualment un nen és una tasca fascinant per als pares i encara que no hi ha fórmules senzilles per cultivar l’espiritualitat, hi ha algunes orientacions reflexives que hi poden ajudar molt.

De la mateixa manera que el desenvolupament cognoscitiu i el sexual, el desenvolupament espiritual és un procés natural que és espontani si el nen troba el suport i les circunstàncies apropiades, per contra, quan aquest desenvolupament se suprimeix o s’obstaculitza, privarà el nen dels recursos per poder gaudir de la seva existència com a ésser humà.