Fem els deures!

Els qui han anat seguint més o menys el panorama polític postelectoral del país veí del sud, no han pogut evitar quedar astorats veient com els diferents partits polítics la ballaven amb propostes com la de dirigir una ciutat per torns, ara tu, després jo i després l’altre, o el pacte del PP amb Vox que ha fet possible que un extorero, amb tots els respectes, esdevingui Conseller de Cultura. Davant aquest desconcert, els nostres polítics han donat un exemple d’entesa, de moment, en celebrar la primera trobada de totes les forces polítiques per arribar a un consens sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. És una manera de començar amb bon peu, encara que no quedava clar si la reunió era per un acord d’Estat o per un acord polític, que no és ben bé el mateix. L’acord d’associació amb la UE apareixia en tots els programes de les passades eleccions i està clar que Andorra no pot existir ni funcionar sense estar integrada a la UE, sobretot tenint en compte que els nostres veïns claus, França i Espanya, en són dos membres importants. Tampoc hem d’oblidar que Andorra té una població portuguesa de pes, així com tampoc hem d’oblidar que el jovent andorrà necessita poder estudiar i treballar en aquests països sense entrebancs. Els acords d’Andorra amb la UE van començar als anys 90 del segle passat. Penseu per exemple, com és que fem anar l’euro? I sempre s’han produït sota l’estratègia d’un acostament gradual i progressiu i de la mà de Mònaco i San Marino. Un acostament que sembla que es farà realitat en un futur pròxim, tot i aprofitant que Espanya assumirà la presidència de la Unió Europea i amb un protocol determinat per a cada un d’aquests microestats. Per si ens en demanen el nostre parer en referèndum, potser que fem els deures i votem sabent-ne una mica i no fer l’estaquirot davant l’Acord que ens proposin, perquè no hi ha inconvenients a ser membre associat de la UE, però algun n’hi ha. Proposta de lectura per a l’estiu!