Fem o ens fan 'phubbing'?

S’ha de reconèixer que els anglosaxons tenen un art per inventar paraules noves que puguin ajudar-nos a definir actituds que sorgeixen a la nostra societat. Acabo de llegir-ne una, phubbing.

Però què vol dir i d’on ve. Segons les fonts, ve d’unir phone (telèfon) i snubbing (menysprear) i sorgeix cap al 2007. En general, és quan no fem cas a qui tenim al davant perquè estem més pendents del telèfon. Però quan això passa dins d’una família, a l’hora d’abans o després dels àpats, per exemple, és aquella situació en la qual infants i adults estan pendents de xatejar amb els amics, de veure el darrer episodi de la seva sèrie favorita en alguna plataforma, i que fins i tot es comuniquen entre ells via WhatsApp i s’avisa que el dinar o el sopar és a taula pel grup de la família.

Segons l’informe de Qustodio sobre el control parental, el 55% dels joves admeten que fan hubbing sovint i un 81% dels espanyols entre 18 i 35 anys reconeixen estar afectats per nomofòbia, la por irracional a estar sense el mòbil.

Però en una família no només els infants estan pendents del mòbil, també els adults en fan un ús excessiu i hem de tenir en compte que els fills i filles aprenen per imitació. D’aquí que molts experts avisen que caldria canviar d’hàbits i que durant els àpats en família, els mòbils es deixessin de banda.

I algunes dades d’Andorra extretes de l’Estudi sobre l’impacte de la tecnologia en l’adolescència d’Unicef Andorra: el 40,9% dels adolescents enquestats afirma que els seus pares acostumem a fer servir el mòbil durant els àpats familiars. I una de les conclusions és que els fills dels progenitors que menys normes posen o que més utilitzen els mòbils a casa tenen més possibilitats de fer un ús problemàtic d’internet o de tenir pràctiques de risc superiors.

Ens cal una reflexió a tots i totes: ser responsables de les nostres accions, també a casa, i ser conscients de les seves conseqüències.