Crida a l'adopció

Alpha, Atxe, Daisy, Engla, Kovu, Laika, Lola, May, Lena, Rocky, Scooby, Tula… Aquests noms segurament no us sonen, però són els d’alguns dels quaranta-dos gossos que actualment estan esperant ser adoptats a la gossera. Fa dies que els responsables de la gossera alerten l’opinió pública que estan saturats i que el refugi està al límit de la seva capacitat, que és justament de quaranta-dues places. Segons GosSOS, l’entitat que gestiona la gossera, darrerament arriba una mitjana de tres o quatre gossos cada setmana, una xifra superior al nombre d’acolliments, fet que implica la necessitat urgent que la gent adopti un animal. Les causes del creixement del nombre d’entrades al refugi poden ser diverses, entre les quals cal destacar el simple abandonament a la muntanya de gossos sense xip i sense identificació, la cessió d’animals provinents de nuclis zoològics (la legislació andorrana obliga que les persones que tinguin cert nombre de gossos hagin de reunir certes condicions de benestar animal i algunes es resisteixen a fer-ho) i l’abandó per part de persones grans que no poden cuidar-los o de famílies que es veuen obligades a separar-se’n per motius econòmics o per la dificultat de trobar un propietari que els accepti en un contracte d’arrendament. L’associació que gestiona la gossera necessita suport, i tothom hi pot col·laborar sense la necessitat d’adoptar un animal (en el meu cas en vaig adoptar un fa pocs mesos i actualment en tinc dos a casa). En efecte, la col·laboració que necessita aquesta entitat pot donar-se de diferents formes, de manera que qui vulgui ajudar ho pugui fer, ja que pot consistir tant en una aportació econòmica com en una acollida temporal o definitiva o simplement dedicant temps als animals, passejant-los o fent-los companyia. Sé perfectament que moltes persones pensen que el lloc d’un animal no és en un pis tancat, però tampoc el seu lloc és en una gàbia a la gossera…