I van viure feliços per sempre...

El fenomen de la dinàmica actual sobre la manera com s’està iniciant la relació de parella té moltes arestes soltes que requereixen conèixer-se per, conscientment, consolidar-les en projecte. Factors que inevitablement incideixen en l’èxit o el fracàs de la relació de parella. Des dels contes de fades fins a l’actualitat, s’ha romantitzat la idea de conformar la vida en parella, tot deixant-li tot el pes a l’amor, sota la premissa que l’amor ho pot tot. Però una relació de parella estable, harmoniosa i feliç requereix molt més que amor. Un dels factors que han incidit en aquesta idea és i van viure feliços per sempre, el qual va quedar gravat a l’inconscient i ha marcat la percepció que una relació de parella feliç no té conflictes. Flueix la idea que la passió i el sexe són eterns i que els seus integrants són perfectes, quan en realitat això no és així. Una de les coses que tothom ha de conèixer és que la convivència té les seves etapes, i desconèixer-les és el primer factor que dificulta l’assoliment d’un projecte parella estable i feliç. Com tot procés vital, la relació de parella es va desenvolupant en la mesura que els seus integrants també ho fan. Les persones no són estàtiques, per tant, les relacions tampoc. Muten, canvien, creixen i ho fan a partir d’experiències, patrons mentals i un desig de transformació intern. De manera que cal entendre que cadascú té una percepció diferent de la realitat. En conseqüència, han d’arribar a acords lògics que permetin fluir amb les diferències de criteris econòmics, socials, relacionals o paternals. Sovint la parella no s’atura a parlar dels problemes, i les conseqüències deriven en conflictes, decepcions i/o ruptures doloroses, i aquest és el pitjor dels escenaris. La manca de comunicació és una xacra que a poc a poc va perforant les ànimes i va generant un buit emocional, que al cap de la fi pot acabar en la incomprensió i el trencament irreparable.