Deixar fluir

Sembla que no és fins que tenim algun ensurt, que no ens adonem que la vida pot canviar en mil·lèsimes de segon. No és tracta de no fer plans, no tenir fites, o no estalviar per marxar de vacances. Deixar que la vida flueixi significa que un dia, de cop, t’adones que ets capaç d’adaptar-te, de riure de tot i d’evitar estar amargat per coses que no depenen de tu. Deixar que la vida flueixi és deixar anar, perdonar, evitar el conflicte. Significa que has après a entendre, a extreure l’aprenentatge de cada experiència.

Practicar l’acceptació, acceptar el que succeeix al nostre voltant, en lloc de lluitar en contra, és la premissa bàsica. Sovint volem que tot surti com havíem planejat, inclús esperem que les persones actuïn com ens agradaria, però només ens estem enganyant... Pot succeir o no, i per això, no cal que esperem res, el fet arribarà, tot i que no sempre serà bo, però l’haurem d’acceptar i a partir d’aquell moment, decidir què farem. Només així, connectant i vivint el present, ens deslliurarem de la frustració i de les pors irracionals. Si no esperem res, no ens decebrem.

Hi ha una frase que em va dir una amiga que sempre recordo i que intento aplicar: “Chinito cruza río... cuando chinito llega a río.” Si penseu bé, es tracta precisament d’això, de fer front a les coses quan arriben, i mai abans. Els meus fills saben bé del que parlo, perquè sempre els dic que no responc mai als “i si..?”

Deixar fluir, deixar-nos sorprendre i acceptar el que la vida ens porta pot ser una meravellosa opció. Hi ha coses contra les quals no podem lluitar, i molt sovint són simples pors a fets que en un noranta per cent dels casos mai es faran realitat, però que desgasten la nostra salut –si les pensem i ens preocupem–, com si ens haguessin passat de veritat. Essent pacients i deixant que el camí ens vagi mostrant per on hem d’anar viurem amb una major plenitud en tots els sentits.