Preservar el territori

Andorra necessita millorar i ordenar la gestió del territori. No es tracta només de les normes d’urbanisme, sinó també de la preservació del paisatge, de la interacció entre patrimoni cultural i natural, dels drets i llibertats, de la inversió estrangera i de les activitats econòmiques i d’oci.

Penso que hem de millorar la gestió del territori combinant coneixement científic i tècnic amb coneixement ancestral i local. Penso que cal combinar criteris globals de país mantenint la visió més comunitària i local per implementar-la. Penso que s’ha d’evitar que la terra es converteixi en un actiu financer global limitant fiscalment i normativament determinada inversió estrangera i vigilant amb les llibertats d’establiment de persones, capitals i serveis que podria comportar l’acord d’associació. No obstant això, sempre hem de procurar permetre que una casa tradicional pugui fer-se càrrec de les seves propietats.

Encara que cal millorar i unificar criteris urbanístics, no es poden convertir els terrenys privats i comunals en jardins i atraccions per a turistes. Hem de procurar que els terrenys siguin vius, on la biodiversitat interaccioni amb activitats econòmiques sostenibles, les explotacions agràries tradicionals, l’aprofitament racional dels recursos, les possibilitats d’emprendre i una caça i pesca sostenible. Hem de procurar sempre un principi d’igualtat i no discriminació als propietaris que no han edificat.

Tenim un coneixement ancestral, una herència cultural i uns valors de gestió del territori que hem de preservar. Encara que la major part del territori s’ha de dotar de majors elements de protecció, com seria un parc natural, s’han d’evitar visions verdes de ciutat.

Entre veure el territori com un actiu per especular i veure el territori com una postal intocable gestionada per un buròcrata de despatx, hi ha una altra manera més comunitària, participativa i sobirana que fomenta una harmonia entre la comunitat, el patrimoni i l’economia.