Debat a res

És veritat que acostumem a demanar durant la campanya electoral que els polítics debatin i parlin entre ells. Després de l’experiència del dilluns amb el debat entre el candidat a la presidència d’Espanya del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, i l’actual president espa­nyol i candidat del Partit Socialista, Pedro Sánchez, caldria posar en dubte la major.

En moltes ocasions es valora més el fet de tenir els candidats davant de moltes pantalles que no pas tenir-los només un cop però sotmesos a preguntes punyents. En el cas d’Andorra va passar quelcom similar. Si bé no hi va haver tants debats, sí que hi va haver un gran nombre de candidatures, fet que va dificultar –i molt– que les propostes arribessin a la ciuta­dania.

En aquests casos el tecnicisme mediàtic guanya força i els candidats se centren més a intentar assolir objectius marcats pels seus assessors –no deixar parlar l’adversari o intentar reforçar alguna idea clau– que no pas a fer propostes. Sigui com sigui, del debat de dilluns no va sortir cap conclusió clara –sí un guanyador, segons els experts–, tal com va passar al Principat per a les eleccions generals. És per aquest motiu que la política necessita trobar un espai per concretar. Per baixar a terra totes aquelles propostes perquè la ciutadania pugui tenir clar com actuarà cada partit quan passi una situació en concret.

És de celebrar la celeritat que ha tingut –o que vol tenir– la ministra Marsol en matèria d’habitatge. De fet, aquesta és una temàtica recurrent al llarg dels darrers anys, però sobre la qual encara ningú sap del tot què es farà per abordar. També hi juguen aquí un paper determinant els timings del sistema democràtic, ja que mesures d’aquesta mena no es poden executar per la via de decret llei –encara menys a Andorra, on aquesta fórmula no existeix–. Mentre això passa, la ciutadania pateix els efectes de la inflació i de la manca de pisos a preu assequible i se li obren les portes al populisme, que si bé no té mesures sí que té un discurs clar: no a tot.