L'esforç en la negociació

En el segle passat (uf! Com costa utilitzar aquesta expressió), Andorra era bàsicament un país turístic amb un atractiu comerç competitiu, tant en preus com en exclusivitat de productes. Espanya encara mantenia un proteccionisme sobredimensionat amb molts productes, amb un clar objectiu: aconseguir que la producció pròpia s’adaptés en qualitat i preus al mercat europeu. Va ser una bona oportunitat per Andorra acollir turistes que cercaven tot allò que al seu país era molt més car o bé que no ho trobaven. Era l’època daurada del comerç al país dels Pirineus, en un escenari inequívocament amb data de caducitat amb l’entrada al mercat europeu del veí del sud. Els diferents governs d’Andorra, amb un encert visionari, han anat cercant nous models d’economia de país i, a més a més, transformant el comerç purament per preu i exclusivitat, en un shopping que et permet gaudir de zones de vianants engalanades amb atraccions turístiques, assolint que el comprador impulsiu tingui el target de preu en un segon terme.

Els anys vinents Andorra té l’oportunitat d’acostar-se a Europa amb acords d’associació a mida d’un petit país. Les negociacions quirúrgiques portades a terme pel secretari d’Estat d’Afers Europeus Landry Riba, també haurien de crear noves oportunitats al comerç andorrà. Dins d’aquests acords d’associació, afegiria dos debats si és que encara no estan a sobre de la taula.

Primer, incloure una franquícia pel comerç online, que permeti d’una vegada per totes començar a funcionar d’una manera competitiva i legal, amb l’enviament de petites mercaderies a tota Europa dintre de la franquícia acordada.

Finalment, elevar el compromís als acords d’associació d’ambdós veïns a la plena col·laboració de l’obertura de nous carrils a Duanes i punts fronterers.

No tot l’esforç dels acords hauria d’anar a mantenir un monopoli telefònic a Andorra; el turisme i el comerç també necessiten un escenari actualitzat.