Repensar la igualtat

Des dels anys 70, el creixement econòmic s’ha basat a injectar més liquiditat a l’economia a l’hora que la població s’envellia i s’individualitzava, s’externalitzava la producció de béns a països llunyans amb menors costos, s’impulsava l’arribada de treballadors de països cada cop més llunyans, s’impulsava el consum de recursos naturals i s’impulsaven les noves tecnologies basades en la digitalització i l’automatització.

Vivim enganxats a un deute que no para de créixer i depenent del consum de recursos de països amb condicions laborals i ecològiques pèssimes. Hem de ser cosmopolites i no discriminar però alhora per exercir els nostres drets necessitem comunitats polítiques que almenys tinguin un idioma per entendre’ns i un mínim de valors comuns per conviure. L’habitatge s’ha tornat un bé de luxe per a rics, un bé financer global per invertir o un equipament per a turistes. Ens hem individualitzat i digitalitzat de tal manera que l’epidèmia de salut mental dels adolescents i de la societat en general és cada cop més preocupant. L’economia és tan global, financera i basada en el deute, que les persones que treballen i produeixen en determinades professions com els pagesos, industrials o artesans estan menysvalorats.

El concepte d’igualtat canvia en una economia que viu de deute, en una economia que desvalora el treball, els salaris i l’empresa productiva, en una societat totalment individualitzada sense lligams i en una economia global basada en les finances. Per a mi, cercar la igualtat va més enllà que una transferència de diners als més desfavorits o una extensió de drets i llibertats. Per a mi cercar la igualtat està en repensar els fonaments morals i productius de la nostra vida col·lectiva i en repensar la nostra manera de viure i produir. Es tracta de repensar també quin valor donem a totes les professions, quins lligams socials creem entre nosaltres i quines condicions de vida promovem.