No tot són flors i violes

L’estiu avança com l’estira-i-arronsa per enllestir l’acord d’associació amb la UE. Aquesta setmana, els mitjans s’han fet ressò d’un dels punts de l’acord que més ens toquen el voraviu: el monopoli d’Andorra Telecom. Qui més qui menys, i amb enveja, coneix les tarifes dels països veïns, que si els meus fills que estudien fora només paguen tant amb tot inclòs, que quan vaig de vacances compro una targeta SIM i només em costa això… que ja n’hi ha prou que Andorra Telecom en tingui el domini i l’exclusivitat, tinc dret a triar! Doncs amb l’acord això s’acaba i tots contents! Després d’aquest primer exabrupte individualista i generalitzat, i si volem analitzar-ne, sense ser-ne experts, el pèl i el repel, segur que ens venen al cap els beneficis d’aquest monopoli, que enguany es poden apropar als 20 milions, dels quals gairebé tots provenen del roaming. No és un mal negoci? Doncs amb l’acord els beneficis del roaming s’acaben i el Govern ja no podrà afegir aquests beneficis perquè els números surtin en positiu. Si deixem de banda, encara que ens costi, aquell pensament egocèntric que ens fa veure el Govern com un contrari i no com som tots nosaltres, i amb què hem de ser crítics però també dir-ne elogis quan toca, potser recordem que gràcies a aquests beneficis, vam pagar part de les despeses que va comportar la pandèmia, o potser ens fixem més en totes aquelles activitats culturals, socials i esportives on surt un petit logo de color fúcsia, sí, el mateix que encapçala la nostra factura. Una mena d’impost indirecte? També. I si, malgrat tot, encara continuem amb el primer exabrupte, potser se’ns acut que si es tanca el monopoli, aquests milions de beneficis, no aniran al Govern d’Andorra, és a dir, a tots nosaltres, sinó a entitats privades i foranes, si és que realment hi tenen interès. L’acord acabarà amb el monopoli, però no ho oblidem, també amb una essencial font d’ingressos del país. Fet i debatut, no són tot flors i violes.