Postureig

Les xarxes socials formen part de la vida professional i personal de moltes persones. L’ús varia en funció dels usuaris. Alguns només es donen d’alta per poder xafardejar les publicacions dels altres, sense tenir cap activitat. Altres només fan publicacions esporàdiques dels millors moments i alguns publiquen qualsevol detall de la seva vida personal, des del que mengen fins al que fan o deixen de fer. Tots els usos són ben respectables.

Mirant les xarxes socials aquests dies de descans tinc la sensació que durant les vacances augmenta el nombre de publicacions. Desconec si aquesta percepció coincideix amb dades contrastades o simplement correspon a una major disponibilitat per procrastinar. Ben segur que hi ha de tot: des del que desconnecta del mòbil cansat d’estar tot l’any pendent del telèfon fins a qui utilitza el temps lliure per penjar fotos dels bons moments de l’estiu.

Alguns aprofiten les vacances per penjar una foto com si es tractés d’una postal d’estiu, que en lloc d’enviar-la als amics o als familiars, com es feia el segle passat, ara la comparteixen a la xarxa, on moltes més persones gaudiran de la publicació. Però no podem negar que hi ha un altre estil ben diferenciat d’ús de les xarxes socials. Em refereixo als que publiquen imatges idíl·liques de les seves vacances, mostrant només la part de les seves vides més idònia, minimitzant els aspectes menys desitjables i practicant l’anomenat postureig. Segons alguns experts, aquest afany de voler mostrar una vida ideal als altres pot provocar efectes negatius, tant per als que fan les publicacions com per als que la reben. Mentre els uns esperen l’aprovació social amb un like, els altres comparen les seves vides normals amb altres suposadament perfectes.

Si la relació amb les xarxes socials ens afecta, és important mantenir una perspectiva realista i recordar que som nosaltres mateixos els que decidim què publiquem o consumim.