Pel·lícules ja vistes

El dissabte passat, Trump va publicar la següent amenaça: “Si em persegueixes, aniré a per tu.” L’expresident no només espera que els seus seguidors s’enfilin cegament i el votin, sinó que creu que pot amenaçar qualsevol que legítimament declari que Trump va incitar les multituds que van envair el Capitoli el 6 de gener de 2021, quan va animar a “lluitar fins al final”, matant aquell dia cinc policies.

McCarthy, el portaveu republicà de la Cambra de Representants, va venir en defensa del seu cap per enèsima vegada, argumentant que les les reiterades mentides de Trump sobre el robatori de les eleccions del 2020 són legítimes i vinculades al seu dret a la llibertat d’expressió. Fins i tot els compara a quan Al Gore va exigir un recompte després de la seva derrota davant Bush l’any 2000, que ja és el súmmum de la mala fe.

He estat a Amèrica del Nord durant les últimes setmanes, i em va sorprendre notar que res sembla haver canviat des del 2016: sí, alguna cosa, les males notícies per a Trump s’acumulen, però increïblement, la seva popularitat amb els electors republicans continua creixent. Trump es va declarar no culpable dijous passat, davant un tribunal federal, dels càrrecs derivats del seu complot per fer anul·lar les eleccions del 2020. Va ser la tercera vegada que Trump va ser acusat de càrrecs penals aquest any! Mentrestant les enquestes van mostrar que l’avantatge de l’expresident augmenta sobre Ron DeSantis, el seu rival republicà més serios per representar els republicans a les eleccions del 2024.

Enlloc de triar un candidat nou amb un projecte innovador per al país, sembla que els republicans continuaran optant per Donald per més que les enquestes indiquin que hauria de tornar a perdre contra Biden.

L’estiu ens ha ensenyat que seguim acudint a veure les pitjors pel·lícules com Barbie o Trump II, tot i saber que el final de la pel·lícula és dolent, quan hauríem d’estar exigint dels nostres governs una resposta universal contundent a les amenaces reals de l’escalfament global o a la proliferació sense control de la intel·ligència artificial. Aneu a veure Oppenheimer, ja que el missatge no pot ser més clar: l’ésser humà no aprèn dels seus errors mai. Passa’m les crispetes, va, que això és molt seriós per ser un 7 d’agost.