Sorolla i la dona

Ahir, 10 d’agost, va fer 100 anys que el pintor valencià més universal, Joaquín Sorolla, moria a Cercedilla, a Madrid. Va deixar més de 4.000 pintures, les quals va començar a realitzar quan era jove. Van ser determinants els viatges a Roma i a París, on va beure dels impressionistes i naturalistes.

En aquest article no valoraré ni exposaré la vida d’aquest gran pintor, Déu me’n guard, per això ja tenim els experts en la matèria, ara bé, el fet de com utilitzava la llum i les seves tonalitats sempre m’ha atret cap a les seves creacions, les que he pogut contemplar, i m’han fet gaudir d’un moment indescriptible pel que és sublim als ulls des de la meva més humil opinió.

He pogut llegir molt sobre la seva vida i la seva obra, entre altres a les memòries de Peggy Guggenheim i a través de programes i exposicions. Per cert, magnífica va ser l’ exposició l’any 2018 Sorolla y la moda, organitzada pel Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i el Museu Sorolla.

La mostra va aplegar més de 70 pintures procedents de museus i col·leccions privades nacionals i internacionals, juntament amb un conjunt destacat de vestits i complements d’època. Sorolla va ser un gran apassionat de la moda i a través dels seus quadres va ser també cronista dels canvis d’estils i de tendències. A la majoria de les seves obres es pot entreveure la seva especial cura a l’hora de pintar els vestits, joies i altres accessoris.

Al llarg de tota l’exposició es va poder percebre el canvi que va experimentar la dona en la societat de l’època, les sufragistes ja estaven lluitant pel dret a vot a Anglaterra, les dones volien sortir soles a fer un cafè o anar soles a comprar sense la companyia dels marits i començar a deixar de necessitar ajuda per vestir-se amb cotilles i fer-ho elles mateixes pel simple fet d’agradar-se.

Una mostra que va deixar també la visió d’un Sorolla compromès amb la dona i la igualtat.