Diners en efectiu

Trobar una moneda per agafar el carretó de la compra se’m fa cada vegada més complicat. L’efectiu està desapareixent de les nostres butxaques amb l’increment d’altres mitjans de pagament més pràctics com són les targetes, el Bizum, el mòbil i, fins i tot, els rellotges intel·ligents. La banca es digitalitza i desapareixen els aparells tradicionalment preparats per monedes, com passa, per exemple, amb els nous parquímetres amb pagaments exclusius amb targetes. Sovint s’ha associat l’efectiu a certes accions il·legals, com l’evasió d’impostos, algunes activitats delictives o l’economia submergida i, per tant, alguns veurien molts avantatges en la seva supressió. Amb l’augment dels mètodes de pagament alternatius i els majors controls dels bancs per retirar efectiu, tot sembla preveure que els diners en metàl·lic estan condemnats a desaparèixer.

Ara bé, aquesta desaparició no serà potser tan ràpida com pot semblar. Els pagaments en efectiu gaudeixen de més privacitat, de menys control sobre què fem o comprem, i això encara és un valor que molts volen preservar, malgrat els avantatges d’altres sistemes de pagament. Eliminar tot l’efectiu ens obligaria a dependre exclusivament de les entitats bancàries, que tindrien el control i tota la informació sobre els hàbits de consum de tots nosaltres. També cal recordar l’existent bretxa digital: alguna gent gran només utilitza efectiu, i hi ha persones amb risc d’exclusió social que no poden optar a l’obertura d’un compte bancari. I els més menuts? No és maco veure com van omplint la guardiola amb les monedes que arrepleguen? Sempre he pensat que una bona guardiola és una bona manera per anar inculcant el concepte d’estalvi, i se’m fa difícil pensar que ho puguin fer de la mateixa manera amb diners digitals.

La digitalització és imparable, amb els seus avantatges i inconvenients i, tard o d’hora, desapareixerà el sistema de pagament que perdura des de fa segles.