Propietaris, llogaters i dades

L’habitatge continua sent notícia durant l’estiu. L’executiu fa temps que va introduir limitacions a l’alça dels preus del lloguer, que ha incrementat les ajudes econòmiques directes a les famílies amb l’ajut a l’habitatge, que ha pres mesures sobre els salaris, i que ja està construint habitatges de protecció pública. Aquesta última mesura pot ser una de les millors en introduir oferta al mercat impactant en el preu de forma indirecta, sense intervenir els propietaris. Però això requereix temps, un temps que segons passa el temps va sumant altres variables que no ajuden a relaxar el mercat, com l’increment continuat de la població o la inflació global. Llegia les declaracions del vicepresident de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles que mencionava la necessitat d’anar traient les limitacions d’increment de preus marcades als contractes de lloguer, sobretot en les rendes antigues, i com estan treballant amb l’executiu per dissenyar propostes que acompanyin aquest aixecament de mesures, intentant, igualment, desdramatitzar la situació. Però, per un altre costat, tots coneixem casos en què, tot i les limitacions legals, els llogaters estan acceptant increments, perquè saben que, si no ho fan, no els renovaran el contracte i no es poden permetre entrar en un nou habitatge.

I després el tema de les dades. Utilitzar la informació de FEDA per tenir informació sobre els pisos que no tenen consum pot ser molt útil, però el cert és que les dades reals no són possibles sense un registre de la propietat. Un registre de la propietat adequat al país oferiria moltes garanties jurídiques als propietaris, als llogaters i també als inversors. És molt difícil dissenyar polítiques d’habitatge efectives sense les dades reals. Continuar treballant el més ràpid possible és imprescindible per donar solucions a curt, mitjà i llarg termini que facilitin l’accés a l’habitatge digne; un dret que, diguin el que diguin els titulars, és indiscutible.