Disculpin si algú s'ofèn

“Haig de disculpar-me, no queda una altra” o “perdoneu si algú s’ha sentit ofès” són expressions que s’han sentit en les darreres hores per part de personalitats del món de l’esport que han entrat en polèmiques per les seves actituds masclistes després de la victòria de la selecció femenina de futbol en la final del Mundial. La primera és del president de la RFEF, Luis Rubiales, que a més de celebrar el gol d’una manera poc fina –per dir-ho subtilment– també va aprofitar per petonejar una jugadora, Jenni Hermoso, en la cerimònia d’entrega de medalles. La segona és del periodista Manolo Lama que va assegurar, literalment, “que les que s’ofenen són perquè mai els han fet un petó”.

Actituds fastigoses i que demostren que encara queda molta feina per fer en matèria d’igualtat de gènere, però que, a més, van posar en relleu que, en certes esferes, el purple washing encara és una eina que s’utilitza per camuflar i per dissimular les actituds masclistes que envolten alguns estaments de poder. No oblidem que en les darreres setmanes la federació o els mateixos mitjans de comunicació s’han esforçat a mostrar el seu suport a la selecció femenina, per després haver de sortir al pas per actituds que mostren realment com són les persones que hi ha al darrere del món de l’esport. És evident que en aquests dos casos les disculpes –dutes a terme de forma maldestra– no buscaven corregir l’error, sinó evitar majors conseqüències.

Tota aquesta situació ens ha de fer reflexionar sobre com les personalitats de l’esfera pública han d’assumir responsabilitats, i com la societat ha de poder exigir que es retin comptes quan hi ha actituds que són inacceptables. Demanar la dimissió d’algú cada dos per tres no té sentit, però la ciutadania i les institucions han de tenir a l’abast mecanismes reals per poder rentar les institucions d’aquests personatges.

Quan un responsable polític surt a demanar perdó, habitualment no ho fa perquè sent que ho ha de fer, sinó perquè persegueix salvar el seu cap o el cap del que té al costat. Rubiales no demana perdó, Rubiales busca evitar la seva dimissió. És evident que les persones ens equivoquem. També tenen dret els polítics a fer-ho. Però per bé o per malament, les persones al capdavant de federacions, estaments públics o mitjans de comunicació, tenen una responsabilitat afegida que els obliga a ser més curosos amb el que diuen i el que fan.