No deixis entrar el vell

En una trobada recent, el meu estimat amic Antonio, amb una mirada intensa i plena de saviesa, em va dipositar a les orelles una frase carregada de significat: “No deixis entrar el vell”.

Com a preàmbul a l’arribada de les meves 65 primaveres, aquell pronunciament, subtil, però contundent, invocava una interpretació audaç i desafiant de la vellesa, una que transcendeix la senectut del cos i abraça la joventut perenne de la ment i l’esperit.

L’inexorable tic-tac del rellotge que explica els nostres anys terrestres no és, en realitat, el veritable senyor del nostre envelliment. La decrepitud no és més que un estat d’ànim, una retracció de l’esperit, més que no pas una degradació de l’organisme. “No deixis entrar el vell” és una màxima que encoratja a desafiar les suposades limitacions imposades pel pas dels anys, convertint-les en murs invisibles que ens impedeixen abraçar la vida a la seva plenitud.

La fascinació de la nostra cultura per la joventut pot engendrar una visió errònia, una por infundada cap als pròxims anys. Però l’acte d’envellir no ha de ser temut, sinó celebrat. Es tracta d’un viatge embriagador, complex i saturat de matisos que només es pot apreciar si l’abordem amb l’actitud correcta. La vida no hauria de ser mesurada pel nombre d’anys que hem viscut, sinó per com els hem viscut.

El desafiament de no obrir la porta a l’ancià que portem a dins pot semblar una odissea àrdua, però és, sens dubte, un viatge que mereix ser emprès. Cada clarejar és un regal, una invitació a noves experiències i a continuar el nostre creixement personal. L’essencial és recordar que, encara que els dies al calendari s’acumulin, el nostre esperit pot romandre fresc i vigorós. “No deixis entrar el vell”. Una màxima de l’Antonio que ens convida a cultivar, amb diligència i entusiasme, la saviesa i la vitalitat de la joventut eterna. Samuel Ullman va dir: “Ningú envelleix mentre tingui curiositat”. Així, cada dia és una oportunitat per aprendre una llengua nova, submergir-se en un llibre intrigant, fer un nou amic o cultivar una passió inexplorada.