Pornografia política

Tenim un entramat institucional, partidista i públic que no permet ni debats de nivell, ni lideratges polítics, ni reformes estructurals valentes. Avui els líders preconstitucionals que van aconseguir l’acord comercial amb la UE o l’entrada a les Nacions Unides estarien massa sotmesos a l’excessiva pressió pública dels mitjans digitals, a ser fidels a una petita executiva d’amics de partit o al màrqueting del políticament correcte. Avui, en política sobresurt qui sap fer més populisme a les xarxes, domina l’algoritme del Tiktok o domina els òrgans de govern dels partits.

Imaginem als anys noranta els líders que van saber negociar amb Europa, França i Espanya. Si haguessin hagut de fer un vídeo d’Instagram del que fan o els mitjans digitals estiguessin publicant exageracions de la seva vida privada, no podrien sortir a negociar res. Alhora, ara la UE o Nacions Unides rebrien pressions injustes per no negociar amb Andorra, com passa actualment, perquè Andorra té públicament etiquetes de mala imatge.

Hem creat tants costos públics a l’exercici de la funció pública que en lloc de millorar el debat i evitar la corrupció, l’únic que ha fet és empitjorar.

S’han de millorar el control sobre les institucions i les lleis que permeten saber què es fa amb el diner públic, s’ha de millorar els recursos i competències de la justícia i del tribunal de comptes, les definicions jurídiques de la corrupció, la separació de poders i els objectius i avaluació de les polítiques públiques. No obstant, cal aturar l’excés de pornografia inútil sobre la vida privada dels polítics, l’excés mediàtic i els debats estèrils. Caldria eliminar partits polítics i establir llistes obertes. Caldria recuperar la discreció i el treball de col·laboració més privat. Andorra hauria de mantenir també humilitat i discreció a nivell internacional.