Carpetes obertes

A les portes de Meritxell el curs polític s’està tornant a posar en marxa. Amb ell també s’activen les carpetes que havien quedat aturades per les vacances d’estiu. Una d’aquestes és el projecte del nou estadi de l’FC Andorra, una infraestructura que, per molt que pugui semblar de l’àmbit privat, té sense cap mena de dubte una transcendència nacional. Primer, perquè seria un error construir un macroprojecte que, per falta de coordinació entre tots els actors implicats, després fos difícil de rendibilitzar o se sobredimensiones quedant molt per sobre de les necessitats del país. Al mateix temps, ningú pot negar que l’esport ha de ser peça fonamental per a la diversificació econòmica i turística del país i, per tant, aquest projecte ha de ser una pota fonamental del que ha de venir a curt termini.

Tant l’FC Andorra com el MoraBanc Andorra són i seran dos pols d’atracció per al turisme. Tenint en compte que tots dos clubs es troben avui en dia en categories professionals dels seus respectius esports, disposar de les infraestructures necessàries perquè aquests puguin seguir creixent és imprescindible. És evident que cal trobar solucions en què totes les parts cobreixin les seves necessitats esportives, però cal la predisposició dels estaments públics per permetre que aquesta mena de projectes tirin endavant.

Algú entendria que no ens bolquéssim tots i féssim tot el possible per aconseguir que el proper Mundial d’esquí es disputi al Principat? Algú entendria que l’FC Andorra, per les obligacions que posa LaLiga, hagués de jugar fora del país? “No venim a trinxar res”, va assegurar ahir Jaume Nogués en una roda de premsa en la qual va estendre la mà a tothom per trobar la solució perfecta. “No entendríem el projecte fora d’Andorra”, va insistir el directiu.

Ara només cal asseure tot­hom a la taula i no aixecar-se fins que hi hagi una solució.