Com sempre, fem tard

Dilluns passat el cap de Govern i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge van comparèixer en roda de premsa per presentar les grans línies d’un projecte de llei destinat a suspendre de forma transitòria la inversió estrangera en immobles. Van explicar que aquest projecte es tramitaria amb caràcter d’extrema urgència i necessitat, amb l’objectiu de poder votar-lo al Consell General avui mateix. Amb aquesta nova llei, les autoritats volen establir un bloqueig temporal de les peticions d’inversió estrangera en immobles, ja que pretenen frenar el possible efecte crida que es podria produir fins que entri en vigor un tipus de gravamen específic per a aquestes operacions. Com diu l’intitulat del meu article, com sempre fem tard (i sobretot pel que fa el mercat immobiliari). En efecte, després d’haver fomentat durant aquests darrers anys aquest tipus d’inversió, que en gran part ha causat la disbauxa de preus que tenim avui en dia en els mercats de compra i de lloguer d’habitatges, ara la pretensió és de frenar-la o, com a molt, regular-la. Potser hauria estat convenient promoure aquesta mesura fa uns mesos (per no dir un parell d’anys), quan es va veure (i intuir) que es perdia el control sobre aquest tema. I aquesta mesura no és l’única que arriba tard. També es poden analitzar les adquisicions d’immobles que el Govern va fer fa uns mesos amb l’objectiu de destinar-los a l’arrendament de vivendes a preu accessible, ja que es van adquirir propietats que requereixen obres importants per tal d’adequar-les al mercat de lloguer. En realitat, es tracta d’una mesura que només serà implementada a llarg termini (la majoria dels immobles comprats no seran habitables abans d’un parell o tres d’anys com a mínim), quan la problemàtica és actual i requereix certa immediatesa. Com deia abans, com sempre fem tard… i el pitjor és que no aprenem dels nostres errors.