Personatges (XXIX)

Realment, val la pena anar sovint a visitar Berlín. Des de la caiguda del mur l’any 1989, la ciutat s’ha reinventat a si mateixa i s’ha convertit en una localitat vibrant que millora dia a dia. Per tot arreu hi ha renovació, construcció de nous edificis i sistemes de transport. En una capital que va ser testimoni de la destrucció, és estimulant comprovar les constants innovacions arquitectòniques, tecnològiques i culturals que es duen a terme.

És molt recomanable conèixer la ciutat en bicicleta, que es lloguen per un preu molt assequible a qualsevol lloc. Al ser totalment plana, no suposa cap esforç i permet veure-la en tota la seva extensió.

També és remarcable l’alt nivell de seguretat personal, molt per sobre de ciutats com Londres, París o Nova York. Es pot anar amb tota tranquil·litat pel carrer i en els transports públics a qualsevol hora del dia i de la nit, al nivell de la que gaudim a Andorra.

La vitalitat cultural és una de les seves ensenyes. Efectivament, els concerts (també al carrer!), les exposicions d’art i festivals de tota mena fan que Berlín estigui a l’avantguarda cultural d’Europa. En aquest sentit, és especialment remarcable l’absoluta tolerància amb la qual es viu al carrer qualsevol manifestació que reivindica determinada identitat sexual, religiosa o política.

No cal dir que al costat de totes aquestes virtuts, també hi ha mancances. Alguna de remarcable? Si n’hagués d’esmentar una, no dubtaria a assenyalar el menjar que se serveix als restaurants autòctons. Millor no entrar en detalls. Suposo que per això hi ha una quantitat inversemblant d’establiments de cuina italiana, asiàtica, grega, turca i d’altres indrets de tot el món. Allí es refugien els visitants i penso que també més d’un berlinès.

Jack Lang, que va ser ministre de Cultura francès, va resumir en una frase el que intento reflectir en aquest article: “París sempre és París i Berlín és... mai Berlín!”