No sap què ha passat

Va néixer aquí. Va anar a l'escola aquí. Va aprendre a esquiar aquí. Va anar de festa major aquí. Va fer els seus amics aquí. Va anar a estudiar a la universitat a fora, però va tornar aquí. Va trobar feina aquí. 1.500 euros mensuals i n’estalviava 500. Se’n va anar a viure amb la seva parella, que es va comprar un pis aquí, del qual paga la hipoteca en un banc d’aquí. Però ara no sap què ha passat, ja no pot estalviar. No sap què ha passat, però ja no pot sortir a sopar amb els amics d’aquí. No sap què ha passat, però el menjar ara val el doble. No sap què ha passat, però ara un dels sous se’n va a la hipoteca. No sap què ha passat, però quan surt de la feina està treballant a Glovo per esgarrapar uns centenars d’euros a final de mes. No sap què ha passat. Potser el que ha passat és que tot ha pujat, però el sou és el mateix. És allò de què tothom ha sentit a parlar, però no acabem d’entendre, és allò de la inflació, que ara sí que entén el que és. La inflació s’ha menjat el seu sou i ha minvat el seu poder adquisitiu, perquè l’IPC no ha parat de pujar de manera constant i especialment a partir de principis del 2021, i els seus 1.500 euros són el mateixos. Són els mateixos que els arguments que sentim a tota hora, que això és temporal, que si era la pandèmia, que si és la guerra d’Ucraïna… Però la inflació ha anat creixent i malgrat els auguris optimistes que preveien que el 2022 hi hauria una inflació del 4,5% finalment s’ha arribat al 7%, però diuen que baixarà, com els preus dels pisos, però de moment tenim la inflació més alta de tot el registre històric que té Andorra. I els mateixos auguris optimistes diuen que l’any vinent no serà tant però els auguris optimistes no parlen de pujada de sous. No sap què ha passat, però ara és Glovo qui l’ajuda arribar a final de mes, aquella empresa que el 2021, just quan el seu sou es va començar a empetitir, va aterrar a Andorra operant des d’Espanya i que ara col·labora amb el BC Morabanc, d’aquí.