Prou de diversificar

La diversificació de l’economia andorrana és el principal objectiu de la política econòmica. Penso que això ha estat un error que ens ha portat a enfocar malament les polítiques econòmiques i les negociacions amb Europa. Així cerquem només a fora el creixement, desvalorant els actius del país.

Cal canviar de narrativa. Penso que no hi ha activitats econòmiques millors. Un restaurant i un negoci digital són igual de valuosos.

EL PIB d’un territori pot créixer per dos bandes. Primer, per augment dels factors, amb més capital o amb més treball. Ara anem desesperats cercant més capital a fora. Segon, pot créixer per un augment de la productivitat dels factors. A part que tinguem noves activitats econòmiques, ens hauríem de focalitzar primerament a millorar la productivitat i l’excel·lència del que ja fem. És a dir, fer més amb menys. Així, generem una narrativa que hauria de permetre de treballar millor conjuntament públic i privats, podríem concretar millor les ajudes públiques, negociar amb objectius més clars amb l’entorn o adaptar millor el sistema educatiu. Per exemple, en turisme gastem molt diner públic a portar molts turistes i a generar oferta. Per què no ajudem el sector a millorar la seva productivitat i atractivitat en lloc de substituir-lo? Per què no fem una estratègia de desenvolupament industrial gràcies als acords comercials que ja tenim amb Europa en lloc de buscar sectors econòmics nous sense definició?

Caldria créixer més en productivitat que en quantitat. Tots els sectors tenen marge de millora. El sector turístic pot elevar els marges, podem fer cases amb menys formigó, el sector financer pot ser un referent de personalització amb banca privada, es pot augmentar la productivitat de la producció de carn de qualitat i ja tenim una indústria d’alt valor afegit que podem fer créixer. Enterrem la diversificació i anem cap a l’excel·lència en tot el que fem, així sí que finalment arribarà la diversificació per fi.