IPC

Aquesta setmana una de les notícies amb més rellevància ha estat la publicació de l’índex de preus de consum (més conegut com a IPC). Aquest índex, que mesura l’evolució dels preus dels béns i serveis que consumeixen les famílies, permet veure l’augment del cost de la vida en una economia donada. De forma molt simplificada, es calcula l’IPC a partir d’un cistell de consum en què s’inclouen, entre altres, articles de diferents categories, com ara alimentació, begudes, roba i calçat, habitatge, parament de la llar, medicines, transport, comunicacions, oci i cultura, restaurants, etc. I el resultat del mes de setembre no és bo, tot el contrari. En efecte, i tot i que hagi semblat durant els primers mesos de l’any que la inflació frenava (l’any 2022 l’IPC va ser del 7,1%), el resultat del 6,1% obtingut mostra clarament que aquesta darrera repunta amb força. Aquesta mala notícia afecta el conjunt de la població, particularment els ciutadans més vulnerables, ja que a partir d’ara pagarem més el que consumim en la nostra vida quotidiana. Davant d’aquest resultat, però, sorgeixen moltes incògnites, com ara la descongelació d’una part dels lloguers promesa pel Govern farà ara uns mesos o la pujada dels salaris del privat, actualment en fase de negociacions entre sindicats i patronal. Sense una baixada significativa de la inflació realment es pot plantejar permetre que famílies vegin augmentar el lloguer que paguen actualment (quan ja el pagaven quan el cost de la vida era molt menor)? O que treballadors no vegin augmentar el seu salari en adequació a la pujada de preus dels béns de primera necessitat? No dubto que un dels criteris que s’utilitzen en el moment de prendre decisions polítiques sigui la protecció dels més vulnerables, però aquest any, i encara més aquest any, cal prioritzar-lo davant d’altres, ja en cas contrari només augmentarem la fractura social que tenim actualment al país.