Residència per a creadors

Fa poc hem conegut que Govern, en concret el ministeri d’Economia, havia valorat la possibilitat d’adequar Casa Rossell per convertir-lo en un hotel de luxe i un restaurant gastronòmic, per, ni més ni menys, sis milions d’euros. Com sempre, no ens moquem amb mitja màniga. Un projecte avalat per Actua i una consultora, però és clar, sense comptar amb l’opinió de ningú sobre la idoneïtat de la proposta i menys amb el Departament de Patrimoni Cultural. Sense entrar a valorar si l’administració pública s’ha de posar a competir amb el sector privat fent, ara, d’hoteler i restaurador. Un projecte incompatible amb la preservació d’un bé d’interès cultural. De segur que les bases del treball ni ho van tenir en compte. Després d’un concurs d’idees que va quedar desert, el 2010 es van valorar propostes com una residència per a creadors i artistes, seguint el model del TallerBDN de Badalona o el del Centre d’Art i Natura de Farrera (Lleida). Malauradament, cap s’ha materialitzat. Aquesta setmana vam conèixer el magnífic projecte de residència literària Finestres a la casa Sanià de Palamós, on cada any passaran més de 40 escriptors i poetes, novells i consagrats. Aquest va ser el lloc on fa prop de 60 anys que l’escriptor Truman Capote va aterrar a la Costa Brava per aïllar-se i escriure-hi part de la seva obra mestra A sang freda. Aquest és un projecte que se suma a projectes interessats com el del Konvent Puntzero (Berguedà) de recuperació de patrimoni cultural. Em diran que ja tenim la Residència Faber, integrant de Xarxa Faberllull de Residències en Arts, Ciències i Humanitats, d’acord, però crec que és inspirador recrear que en un lloc on probablement es va escriure el Manual Digest es convertís en un lloc per fomentar la vocació literària i l’intercanvi cultural, un pol en un lloc emblemàtic i poder integrar-nos en alguna xarxa internacional de residències com la Literature across frontiers.