Masclisme i feminisme

Rumiant sobre aquest tema el meu cap ha començat a repetir una cançó de l’Alejandro Sanz que diu: “No es lo mismo... Ser que estar... no es lo mismo, es distinto...”I tot perquè en nombroses ocasions m’he vist obligada a diferenciar els dos termes i dir el mateix, que és distinta una cosa de l’altra. Masclisme i feminisme són dos coses que no tenen res a veure, són dos termes diferents. El masclisme és una actitud, un comportament, una manera de pensar de qui sosté que l’home és superior a la dona per naturalesa. El masclisme evidencia una violència injusta contra la dignitat de les dones derivada de l’històric comportament patriarcal de domini masculí. Al contrari, el feminisme és un moviment polític, social, acadèmic, econòmic i cultural que busca crear la consciència i les condicions per transformar les relacions socials, i així aconseguir la igualtat entre les persones, eliminant qualsevol forma de discriminació o violència. D’aquesta manera, feminisme no és el contrari de masclisme, no són paraules antònimes. Quan afirmem que no som ni masclistes ni feministes, deixem clar que, a banda del desconeixement del significat dels termes, estem manipulats pel descrèdit que s’ha fet del terme. En cap cas es defensa la primacia de la dona, sinó que es tracta d’un moviment que lluita per la igualtat, com no pot ser d’una altra manera, una igualtat d’oportunitats, drets i consideració per a totes les persones, independentment del seu gènere. Per tant, no busqueu la virtut en un punt mitjà com faria Aristòtil en aquest cas, ja que és una trampa, no existeix cap mena de connexió entre el comportament que denigra les dones, i el moviment que aspira a aconseguir la igualtat entre les persones, independentment del seu gènere. Feministes hem de ser tots. La masculinitat i la feminitat són rols de gènere constituïts socialment que no sempre coincideixen amb les nostres realitats biològiques, i que en nombroses ocasions condueixen a la discriminació de persones.