Imagina

Tenim informació no esbiaixada de tots els esdeveniments internacionals? Digueu-me ingenu, però abans pensava que sí, que com a habitants del món lliure i just era així, que els americans eren la part justa enfront dels russos, i que el setè de cavalleria era el bo matant arapahoes assassins. Hàbilment, la indústria audiovisual americana havia fabricat aliats convençuts, jo n’era un.

El segon gran error que podem cometre és normalitzar una barbàrie. N’és un clar exemple quan ja no és notícia i no interessa l’opinió pública occidental que Gaza i Cisjordània ostentin el rècord de morts palestins en l’últim any, o bé que els assentaments israelians, alguns ja ciutats, vagin en augment constant en zones marcades com Gaza o Cisjordània per l’ONU.

El vesper del Pròxim Orient ha donat pas a una nova guerra amb el beneplàcit del Mossad (intel·ligència israeliana i considerada la millor xarxa d’espies mundial), que increïblement, o no, no van detectar cap símptoma durant els dos anys que els experts calculen que va durar la planificació de l’atac. Potser hi té a veure la baixa popularitat del primer ministre israelià, acusat de corrupció, o bé la legitimació, emmascarada en autodefensa, per esborrar del mapa a Gaza i Cisjordània.

A les milícies palestines tampoc els interessa la normalització del conflicte, tampoc els convenen els nous acords i reconeixement com a Estat d’Israel amb països àrabs veïns com els Emirats Àrabs Units o l’Aràbia Saudita, en tràmits actualment. Sigui com sigui, tota la població, d’ambdós bàndols, és i serà la gran perjudicada. Morts, segrestos, desplaçats o la manca dels serveis bàsics. Els quatre genets de l’apocalipsi en la seva màxima esplendor.

M’imagino un món sense guerres, m’imagino un món sense fronteres, m’imagino un món més just, m’imagino un món sense religions, m’imagino un món que tots siguem germans, podeu dir que soc un somiador, però no soc l’únic, gràcies, John.

*Higini Martínez-Illescas, Vicepresident d'Acció