Sempre les dades

No és la primera vegada (ni serà l’última) que parlem de la importància de recollir dades sobre els aspectes que afecten la nostra societat. Des de temes econòmics a socials, passant per salut o educació. Però tan important és recollir-les, com compartir-les i fer-les públiques, com actualitzar-les de manera periòdica i fer servir criteris que en permetin la comparació. I aquests darrers dies hem trobat diferents situacions sobre les quals no es té informació actualitzada o si se’n té, no s’ha fet pública. El primer va sorgir a la taula rodona sobre pobresa organitzada pel Consell General i on van participar Càritas, la Creu Roja i l’Unicef. S’hi va comentar que no s’han publicat les enquestes sobre condicions de vida ni sobre pobresa des del 2020. Amb la pandèmia pel mig i la inflació pels núvols, no és acceptable no saber quina és la situació el més real possible. Per què hi ha aquest important retard en la seva publicació? Si bé les famílies i persones ateses per les ONG han anat baixant a mesura que deixaven enrere la pandèmia, les ajudes socials s’han hagut d’incrementar des de llavors, i podríem concloure que els darrers anys no han estat fàcils i això es podria veure reflectit en les estadístiques. El segon exemple seria que no es recullen dades sobre els estudiants universitaris andorrans a l’estranger. En aquest cas, es diu que no es fa per la protecció de dades. Segur que hi ha la manera de poder tenir aquesta informació tenint en compte que a la resta de països, amb la mateixa regulació europea en tema de dades personals, sabem quantes persones cursen estudis superiors i què estudien, on... perquè en cap cas es publica què i on estudia en tal, sinó que les dades es donen agregades. Podríem trobar més exemples, però davant d’això, em demano com ens podem prendre les bones decisions sense aquesta informació? Esperem que qui hagi de decidir les tingui encara que no s’hagin compartit.