Què esperem per actuar (II)?

Fa 15 dies escrivia en aquesta mateixa columna un article sobre la problemàtica de l’habitatge i el fet que potser caldria que la ciutadania comenci a fer sentir la seva veu, a mostrar les seves reivindicacions. I no era coneixedor en el moment de redactar-lo que una plataforma estava promocionant una iniciativa en aquest sentit, i més concretament una concentració ciutadana a la plaça de la Rotonda per al dimarts 31 d’octubre. Perquè una democràcia sigui sana penso que és important, per no dir vital, que el poble es manifesti quan creu que les coses no van bé i que les autoritats no l’escolten com ho haurien de fer. I en el cas de la problemàtica de l’habitatge resulta flagrant que els nostres governants, després d’haver-se equivocat permetent una inversió estrangera i una especulació descontrolada que només ha beneficiat a alguns, desconeixen la realitat del dia a dia del gran gruix de la població andorrana. Parlo de la població que viu de lloguer i ha abandonat la idea d’esdevenir propietari però que cada matí s’aixeca i permet que el país pugui prosperar. Parlo també de les futures generacions, que tenen poca perspectiva de futur (tret de si per perspectiva entenem viure per treballar i no treballar per poder viure amb dignitat). I també parlo dels més grans, que després de molts anys de dedicació al país sobreviuen amb pocs recursos i amb la por de trobar-se al carrer d’un dia per l’altre. En el moment d’escriure aquestes línies desconec si la manifestació prevista per al 31 d’octubre haurà estat un èxit o no, ja que he d’entregar el meu article abans que sigui realitat, però desitjo de tot cor que sigui multitudinària i que permeti obrir els ulls a les persones que en el seu moment vam seleccionar per dirigir-nos. Resulta, però, trist que s’hagi d’arribar a aquests extrems per ser escoltats, ja que ja fa dies que el problema existeix, i les possibles solucions (com augmentar lloguers per sobre de l’IPC) semblen surrealistes.