Salvar vides

No és la primera vegada que parlo i escric sobre l’ictus i, malauradament, tampoc serà l’última: justament el passat diumenge 29 d’octubre va ser el dia mundial d’aquesta silenciosa però devastadora malaltia. Aquesta afecció es posiciona com la segona causa de mort, la primera en el cas de les dones, i a més és la primera causa de discapacitat adquirida en adults i la segona causa de demència, i cal subratllar el seu significatiu impacte en la salut pública. El Dia Mundial de l’Ictus també pretén posar en relleu la gravetat i les elevades taxes d’ictus i conscienciar sobre la prevenció i els tractaments dels accidents cerebrovasculars. Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida, i quinze milions de persones a tot el món pateixen un ictus cada any. També cal remarcar i recordar que un ictus pot causar, entre altres, paràlisis, alteracions sensorials, afàsia i trastorns emocionals, el que fa també que es reconegui com una de les principals causes de discapacitat. A més, les últimes estadístiques indiquen que el nombre de persones que s’espera que pateixin un ictus va en augment. Al llarg de les darreres dues dècades, la mortalitat i la discapacitat causades per l’ictus han disminuït gràcies a la detecció precoç i els controls dels factors de risc; tot i això, la incidència d’aquesta malaltia continua en augment, tal com he remarcat abans. En el Dia Mundial de l’Ictus la clau recau en la prevenció, l’educació i l’acció immediata en cas de sospita d’un ictus i sobre els factors de risc, com ara la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme i el sedentarisme; és essencial per reduir la prevalença d’aquest trastorn. Per finalitzar, vull afegir que la conscienciació i la informació sobre aquesta malaltia pot marcar la diferència a l’hora de salvar vides així com prevenir discapacitats, d’aquí la importància a l’hora d’entendre que l’ictus és sempre una emergència mèdica.