Les set claus
Petits comerços
La mobilització ciutadana massiva de fa uns dies ha evidenciat que l’habitatge és un greu problema que angoixa moltes famílies del país i que cal resoldre per garantir una estabilitat social i econòmica del país. Fer-ho no és gens fàcil, sobretot si es vol evitar fer intervencionisme o acontentar tant els propietaris com els llogaters. Sense voler treure importància a aquesta gran problemàtica, cal destacar que la situació inflacionista també afecta de forma greu els lloguers dels comerços.
Fa uns mesos, aquest mateix diari publicava un article amb exemples concrets de comerciants del carrer Prat de la Creu, en què es relatava que alguns negocis s’han vist obligats a tancar les portes en el moment de renovar el contracte de lloguer. Aquesta situació no és exclusiva dels eixos comercials i es reprodueix a totes les parròquies, i ben segur que tots vosaltres coneixeu algun cas concret. Els més perjudicats són els petits comerços o nous emprenedors, que tenen xifres de negoci més reduïdes. Aquests no poden suportar un augment gaire elevat dels lloguers, ni apujant el preu de venda dels productes o serveis, ni fent esforços per reduir les despeses o les inversions. Podem observar com les petites botigues o negocis familiars estan deixant pas a empreses més grans o franquícies que s’instal·len al país, perquè tenen més capacitat per suportar els elevats costos dels lloguers.
La problemàtica dels augments dels costos dels locals comercials no és comparable amb la gravetat de l’habitatge, però aquesta inflació té repercussions en el teixit econòmic i social. Recordem que darrere de qualsevol negoci hi ha emprenedors, autònoms o treballadors que perceben una retribució a final de mes, i que tot comerç dona un servei als ciutadans o als turistes que ens visiten. Si volem continuar sent un país de serveis i comerços caldrà considerar els locals comercials a l’hora de trobar solucions a la inflació.