Etiquetes per a tot

Moltes vegades de manera involuntària, però d’altres amb no gaires bones intencions, etiquetem les persones sense conèixer-les. Quan actuem de manera automàtica, difícilment podem aturar els nostres judicis de valor. És un pensament que respon a les nostres pròpies creences, i que s’erigeix com a mecanisme de defensa. Ens protegim davant el que projectem que aquella persona pot fer en el futur. Forma part de la funció de relació dels éssers vius: captar l’estímul i reaccionar, per garantir la subsistència. En conèixer una persona, la seva roba, el seu to de veu, o simplement els seus gestos, ens porten a classificar-lo en alguna de les nostres categories. Ben segur, en més d’una ocasió hem conegut algú que no ens agradava i no podríem explicar el perquè. Tanmateix, hem d’intentar diferenciar judicis de valor dels fets reals i constatats, ja que el problema és que moltes vegades els judicis de valor es poden arribar a convertir en fets pel seu propi efecte denominat Pigmalió. Si creiem que alguna persona ens defraudarà i no estarà a l’altura li estem transmetent una desconfiança que serà percebuda per ella i segurament s’acabarà complint la nostra profecia. No es tracta que amb els nostres judicis de valor mai ens equivoquem, sinó que nosaltres mateixos ens encarreguem que així sigui, no donant una oportunitat a l’altra persona de demostrar el contrari. Finalment, el que no constitueix una actuació involuntària és la verbalització de l’etiqueta d’una persona emprant adjectius desqualificatius oparaules ofensives. En aquest cas, sí que tenim la facultat de no reproduir aquests estereotips demodé. Ofendre no està de moda, i per sort cada vegada són menys els quees creuen superiors als del costat. Per sort, ara són precisament aquests els que són apartats i ignorats. Recordem que no ofèn qui vol sinó qui pot, i que aprendre a ignorar les ofenses és senyal inequívoc d’intel·ligència i força emocional.