Desafecció política

Divendres passat es van fer públiques les llistes per a les properes eleccions comunals i algunes d’elles no deixen de sorprendre. Tothom es preocupa, abans i després de cada procés electoral, que la desafecció política és cada vegada més important, que la població no acudeix a les urnes el dia d’eleccions, quan aquesta participació és vital per a qualsevol democràcia moderna. A les darreres eleccions generals, per exemple, la participació a les urnes va ser d’un 66,93%, fet que implica que un terç de la població amb dret a vot no l’hagi utilitzat. I davant d’alguns pactes que s’han fet per a les eleccions comunals, no és d’estranyar que la ciutadania no confiï en els polítics, ja que costa entendre que un partit d’esquerra com SDP pugui casar-se amb el partit que més ha criticat aquests darrers anys i que va fer intentar caure a les darreres generals mitjançant la seva aliança amb el PS. Que aquest partit vulgui sí o sí tenir presència comunal no justifica renunciar a la seva ideologia i als seus principis, i no pot servir com a excusa que els “altres” no el volien. Però no són les úniques incoherències que es poden detectar en les 14 llistes del 17 de desembre –podem agafar l’exemple d’una de les llistes presentades a Ordino, que aglutina una barreja estranya de personalitats i de partits–, però l’espai limitat que tinc per escriure aquest article no seria suficient per enumerar-les totes. Es pot entendre la unió dels diferents partits d’esquerres per intentar frenar les polítiques aplicades fins ara i que han provocat que els ciutadans es manifestin amb contundència (tot i que també es poden denotar algunes patinades, com el que ha passat a Sant Julià, per exemple), però no d’altres, ja que en política no tot s’hi val. I si de veritat es vol recuperar la confiança de la ciutadania i animar-la a participar en els processos democràtics, no és la forma d’actuar adequada, tot el contrari.