El món en dues meitats

Ja fa més de 10 anys que el món sembla partit en dues meitats, de fet ja hi estava abans. Fa més de 70 anys es va crear l’ACNUR a causa de les seqüeles de la Segona Guerra Mundial per a protegir les persones forçades a fugir de conflictes i persecucions. Mai es va pensar que arribarien al 2022 a més de 100 milions de refugiats i desplaçats. Com deia, el món sembla partit en dues meitats. En una meitat hi ha tota aquella marabunta de gent i criatures que fugien de la guerra de Síria i que molts encara malviuen en els camps de refugiats. Després va venir la guerra d’Ucraïna, amb més refugiats i desplaçats, i ara la massacre a un cantó i l’altre de la franja de Gaza. A l’altra meitat hi som nosaltres. Ja ho deia Stefan Zweig, és com si el món s’hagués desintegrat en dues parts diferents: la del front, on els soldats combaten i la gent pateix i mor, i la rereguarda, els que seguim portant una vida més o menys despreocupada. Cada cop que esclata una guerra, ens sacseja el cor, però amb el temps arriba el cruel desencant i tornem a la nostra vida quotidiana amanida amb les diatribes dels polítics de la nostra meitat de món que opinen sobre els conflictes a l’altra meitat, com s’ha de fer. Però, sobretot i per vanitat personal, sobre el que creuen que és bo per aquesta meitat de món. Des de Saint-Denis Emmanuel Macron i els caps de la resta de partits conclouen que no és un bon moment per a la llei d’immigració, al Sud han estat entretinguts amb els premis Latin Grammy 2023 i al centre hem tingut aquests dies el pitjor dels espectacles. La gent ha sortit al carrer amb odi, que mai és justificat, i els polítics han fet l’obra de teatre del Congrés amb l’única trama de l’insult i la ironia de qui havia citat millor o pitjor a Machado. I en aquesta petita meitat de món, mentre la gent es manifesta pels preus del lloguer, els polítics en fan un consell monogràfic on apareix l’etern tema del cens immobiliari. No oblidem, però, l’altra meitat de món.